Diu la llegenda que fa molt de temps quan els voltants del que ara és el cim, eren grans extensions de pastura, un passavolant errant en caure la nit i pres pel fred que abraçava la zona, va demanar aixopluc a uns pastors que romanien a les seves bordes junt amb els gossos i el bestia guarint-se del fred .Aquests s’hi van negar menys un que li oferí acolliment, i va ser aleshores quan com a càstig diví, va esdevenir del cel una forta tempesta que transformà a pastors, gossos i bestia en punxegudes muntanyes granítiques entre les que en la actualitat s’hi troba la majestuosa Maladeta. Només es salvaren el passavolant i l’hospitalari pastor.
"En la Malehida hi havia uns pastor[s] que guardàvan sos ramats. Un vespre se'ls presentà un pobre a demanar-los almoyna; un rebadà li'n féu, y·ls altren l·i negaren. Los ne tornà demanar, y res: no n'hi volgueren dar molla. L'endemà, lo pobre digué al pastor benefactor: "Anem·s-en. Crida·l remat y no·t gires fins a baix". Obehí y, al ser baix, vegé los ramats dels pastors que havían negada l'almoyna convertits en roques, cada ovella y gos tornat de pedra, y los pastors, davant, empedreïts" (Verdaguer, 1992).
Eren les dues del mig dia de dissabte que com ja de costum quedàvem amb la gent de Rocs&Pics a l’aparcament de la UAB a Cerdanyola. Empreníem doncs el camí que ens havia de portar fins la Besurta amb la incertesa de si podríem o no arribar motoritzats,ja que dies endarrere la carretera havia estat tallada per la crescuda dels Ibóns del Plan d’Están a causa del desglaç i una petita glacera que havia quedat instaurada al ben mig de la pista d’accés. Per sort, a les 18:50 arribàvem fins a la mateixa Besurta ja que la pista estava totalment transitable. Començava doncs el compte enrere ja que a les 7:30 donen el sopar al Refugi de la Renclusa i encara havíem d’enfilar 45 minuts des d’on deixàvem els cotxes. Eren les 7:45 quan entravem per la porta del refugi i després de la recepció i d’haver-nos instal·lat a les habitacions encara ens varem tenir que esperar al 2on torn de menjador ja que el refugi estava ple de gom a gom.
Un cop havent sopat encara ens va quedar un bri de temps per poder donar una petita volta i contemplar entre la inestabilitat del temps, la bonica posta de sol que es divisava des d’aquells paratges.
Tot seguit , cap a les habitacions i si en NiiNuu ens ho permet.... a dormir! O si més noo...intentar-ho, ja que entre els que roncaven i les gotes de pluja que queien damunt la llucana de l'habitació, la cosa es feia bastant difícil.
Sona el despertador . Son les 5 de la matinada i hi ha que afanyar-se per tal d’agafar la neu amb bones condicions, a més la predicció meteorològica estimava la probabilitat de turmentes localitzades per la tarda, així que no ens quedava gaire marge. Esmorzar rapit i a les 6 comencem a enfilar cap a la zona del portilló superior seguint la ruta tradicional. Durant l’ascens gaudim d’impresionants vistes de pics espectaculars com el Tuc de Paderna, la dent de la Maladeta i d’altres escultures naturals.
Sona el despertador . Son les 5 de la matinada i hi ha que afanyar-se per tal d’agafar la neu amb bones condicions, a més la predicció meteorològica estimava la probabilitat de turmentes localitzades per la tarda, així que no ens quedava gaire marge. Esmorzar rapit i a les 6 comencem a enfilar cap a la zona del portilló superior seguint la ruta tradicional. Durant l’ascens gaudim d’impresionants vistes de pics espectaculars com el Tuc de Paderna, la dent de la Maladeta i d’altres escultures naturals.
Encara no ha passat una hora, que ja tenim que parar i posar-nos els grampons, l’estat de la neu és immillorable i el sol encara està molt baix. 
Es sota el mateix portelló que ens retrobem tot el grup i per uns moments i observant els núvols que s’aproximen per la zona de Remuñe veiem en perill l’ascensió. No obstant i per consens decidim seguir enfilant fins a la Rimaya, i quina Rimaya....
Un cop al peu del corredor decidim, envoltats per núvols juganers a banda i banda, intentar l’ascensió del corredor de Rimaya, Quina passada!! 
La neu però està molt trillada i el corredor , tot i el pendent de 40% es fa molt viable de remuntar. Ja som a dalt el corredor i veiem perfectament el cim de la tant desitjada Maladeta, només ens queden uns quants metres i el cim serà nostre. Son les 10:45 i.... hem "tetxonat" la Maladeta!!! Molts ja hi heu pujat però no tinc paraules per descriure el que se sent allà a dalt.
Un mirador espectacular des d’on divisem a la perfecció pics tant espectaculars com l’Aneto, Coronas, Maldito, Ibón de Cregüeña (mig glaçat)... i demés proeses de la natura.
Arriba el moment de baixar però optem per fer-ho anant a buscar el coll d’Abadias crestejant amb passos de fins a grau II i amb uns aeris força espectaculars.
Son les 11:45 i se’ns presenta un nou dilema: estem a punt d’enfilar cap el pic d’Abadías, però les forces comencen a minvar i només en XinoXano i la Espe s’aventuren a fer un nou cim, ens dividim i nosaltres comencem el descens cap a la monstruosa glacera de l’Aneto mentres ells ho intenten. Finalment ho han aconseguit i ens retrobem de nou a la glacera per tal de dirigir-nos al pas que ens ofereix el Portelló superior i que serà la nostra via de retorn.
Des de lluny, la cosa pinta una mica negra ja que sembla que hi ha una llengua de neu prominent en el ven mig de l’escletxa del portilló però a mida que ens hi anem apropant aquesta por es va esvaint.
Son les 14:20 i ja som a dalt del Portelló ara ja, només ens queda iniciar el descens fins la Renclusa. Aparentment s’han acabat els problemes.....però no triar el camí adequat pot suposar una nova prova d’obstacles.
Finalment el camí es fa més planer i a lo lluny ja podem veure el Refugi només ens queda baixar uns quants pendents nevats i ja serem de nou a la Renclusa 16:30. Un cop a la reclusa desfilarem cap a la Besurta on ens prepararem pel retorn de la fantàstica excursió. Certament inolbidable gràcies a la gent de Rocs&Pics (http://www.rocsandpics.net/).
COMPONENTS: Salva Arbona, Nadia Sevilla, Esther Casanova, Rafael Lleida, Esperanza i Jo.
DATA: 30-31 de Maig del 2009.
HORA DE SORTIDA : 6:00 A.M.
HORA D'ARRIBADA: 16:30 P.M
METEOROLOGIA : Mixta.
DIFICULTAT : PD ( Cresta cap el coll d'Abadías amb pasos de II i corredor de Rimaya inclinació 40% aprox.)
MATERIAL : Típic d'Alpinisme Hivernal.
HORA D'ARRIBADA: 16:30 P.M
METEOROLOGIA : Mixta.
DIFICULTAT : PD ( Cresta cap el coll d'Abadías amb pasos de II i corredor de Rimaya inclinació 40% aprox.)
MATERIAL : Típic d'Alpinisme Hivernal.
DIES: 1 + aproximació a la Renclusa
No hay comentarios:
Publicar un comentario