Certascan (2.853) per la vall de Noarre.

Altre volta, de nou a la UAB. Son les 14:00 i els de BCN ja hi som tots, així que no perdem gaire temps i en 10 minuts i després de carregar el cotxe de l’Oscar partim camí a Calaf (o per lo menys aquesta era la idea) per trobar-nos amb el Sergi, entabanats per la conversa ens passem la sortida i per tal de no tornar en darrera quedem amb el Sergi a l’Autogrill que hi ha abans d’arribar a Tàrrega. Per cert…. Uns entrepans esquifits, “polietilitzats”, i extremadament caríssims.

A la mitja hora de ser allà, veiem aparèixer en Sergi. Ja hi som tots i ara l’objectiu és Llavorsí on em quedat amb la resta de la expedició: La Nadia, en Fran i en NiiNuu.
A Llavorsí hi arribem una mica tard, tenint en compte l’hora prevista, però fins i tot encara hem de fer temps en un bar, esperant que arribin els de Tarraco.
Ja hi som tots i emprenem l’últim tram que a través de la Vall de Cardós, ens durà a l’iníci de la nostre travessia, el Càmping Bordes de Graus. Com que no hi ha gaire lloc, i "d’estrankis" deixarem els cotxes en el pàrking que pel que sembla és propietat del restaurant.
Ultimem els preparatius i... comença la travessa.

Son pels voltants de les 6:30 quan creuem pel mig del càmping per tal de travessar el rierol d’aigua que mana de la Presa de Graus per poder passar a l’extrem dret de la mateixa i agafar el sender que ens durà per la selva de Noarre fins les bordes .

Tot i que l’itinerari esta marcat en una hora i vint minuts, i la forta calor que per l’hora encara es respira a la zona, el grup en la seva totalitat la varem completar en 1h aproximadament.
Cansats de la pujada inicial i suats com a mules pel pes de les motxilles decidim que aquest és un lloc perfecte per fer una paradeta i refer les forces aprofitant per veure aigua del riu que haurem de creuar .

Un quart d’hora de paradeta i de nou comencem a caminar, deixant endarrere les Bordes de Noarre per enfilar-nos pel sender que va paral·lel al riu amb el mateix nom que ens portarà fins a la Pleta o Pla de Guerossos on instal·larem el “camp Base”.

Pel camí i com no podia ser d’una altre manera, fem una parada obligada en el punt que el camí més s’aproxima al riu, just on conflueixen el Riu que baixa del pla alimentat pels estanys de Flamicella i Blau i l’espectacular salt d’aigua que baixa directament del desglaç de la serra de les Canals. Un paratge realment Bucòlic, i que ens permetrà aprovisionar-nos d'aigua.

Ara va de bo, ens queda l’últim tram que és el que més pendent te i que per sort està marcat en “Ziga Zagues”.

Son les 9:20 aproximadament quan arribem al nostre objectiu, Benvinguts a la pleta de Guerossos . Ja comença a caure la nit i ens haurem d’espavilar a muntar les tendes si no ens tocarà fer-ho tirant de frontals.

Tot a punt i tothom instal·lat arriba l’hora del sopar...

Sembla que es veuen llamps per la zona del MontRoig i la intranquil·litat comença a fer estralls entre nosaltres. No allarguem gaire la vetllada i ens arrepleguem a les tendes per “lo que pugui passar”.

Cada vegada els llamps es veuen més a prop i tot i que de lluny, es comencen a sentir trons... A les 12:30 en punt un terrabastall ens fa posar els pels de punta, tenim la turmenta completament al damunt... Llamps, trons i una bona gotellada i per si era poc, comença a bufar el vent... ¿Aguantaran les tendes? Sembla que si, i tot i que poca estona, menys en Fermí i en Sergi que tenen goteres, els demes em pogut dormir un xic.

Com no! son pels voltants de les 6 i quin millor despertar que el d’en NiiNuu cridant i donant cops a la tenda... En lloc de NiiNuu li podríem dir despertador... Quina sorpresa !! al sortir de la tenda tot i que el cel no està gaire catòlic veiem l’Arc de St. Martí a l’alçada del forcat de Guerosso...

bon presagi si fem cas a la dita. Fem un breu most per esmorzar, treiem tot allò que deixarem al camp base de les motxilles i un cop tots preparats comencem l’ascensió. Son les 7:00. El camí no esta gaire ben marcat però fent us de la intuïció comencem a enfilar-nos fent flanqueig direcció a l’estany Blau. Mentres tant comença a caure un plugim que tot i suau ens fa pensar en el pitjor. Som davant de l’estany Blau, una postal impressionant, amb la torre de Guerosso e fons.

Es en aquest punt, que se’ns presenta el primer obstacle: el riu que baixa de l’estany, ve ple degut al desglaç i la pluja de la nit anterior i no tenim més opció que creuar-lo.

Prova superada i ara seguim el sender que ens ha de portar al llac de Guerosso amb l’imponent pic de Flamicella de fons. La glacera s’està desfent però una part queda dins l’aigua donant-li una màgia especial difícil d’ometre en cap foto.

Just davant del llac trobem una fita on hi ha pintades les marques de GR-11 amb un espectacular Pic de Certascan de fons,

ja només ens queda enfilar la canal, plena de neu que ens durà fins el coll de Certascan. Durant l’ascens per la canal, passem pel costat del Piquet de Guerosso que per la seva soledat i com a prolongació de la cresta del pic de Guerosso, no deixa de ser un pic dotat de la seva pròpia bellesa.

Ja som al coll de Certascan i bufa un vent descomunal, aguantant-nos els barrets, per fi podem veure el profund llac de Certascan encara força glaçat, Una autèntica Meravella.

Al fons podem veure també una gran Serralada on hi localitzem pics com la Pica, el Monteixo... que no fan més que realçar la grandesa d’aquests paratges.

Des de el coll tombem a l’esquerra per enfilar l’últim tram que ens durà de cap al nostre objectiu : son les 10:30 i em “tetxonat” el cim del Certascan de 2.853m d’alçada.

Un cop al cim fem una bona paradeta per gaudir de les increïbles vistes que ens deleiten els ulls i l’ànima. Sense paraules... ¿Per que dir res?

Amb l’objectiu assolit comencem el descens que ens portarà de nou al pla de Guerossos, aquest cop però la baixada la farem en paral·lel a la serra de les Canals. Baixem de nou cap al coll de Certascan intentant no perdre alçada per creuar a la vall pel pas que queda entre el pic i el piquet de Guerossos. La cresta del Pic de Guerosso ens ofereix una magnifica instantània.

A la vall encara hi queda neu però la glacera de Gerosso esta esbocinada formant increïbles blocs com si ven bé la natura hagués volgut esculpir escultures.

A mida que anem perdent alçada la vegetació cada cop es fa més abundant i tot seguint un bossí del riu de les canals, arribem al punt per on trencarem i iniciarem el descens que ens durà de nou camp base.

Son pels voltants de les 15:00 i cau un sol aterrador, res a veure amb el temps de matinada, mengem alguna cosa....

i ens afanyem a recollir les tendes enmig d’un fort vent que ens va complicar molt aquesta tasca fins i tot l’Oscar haurà de reparar un dels travessers de la tenda que la força del vent va esguitzar. Ja amb tot dins les motxilles comencem el camí de retorn que ens portarà de nou a les Bordes de Graus, passant per les Bordes de Noarre. Pels voltants de les 17:00 arribem a l’aparcament.

Objectiu assolit i 8 rocs per barba!!!!! No esta gens malament...

Una petita anècdota ens deixa corpresos : durant la baixada per la pista de Graus a Tavascan, varem haver de parar ja que una Mare cabirol i el seu petit de poques hores varen creuar la pista, i al veure els vehicles la mare va marxar, deixant al petit sol i espantat. Va ser aleshores quan el vaig agafar i el vaig pujar un tros de muntanya amunt per on havíem vist fugir a la seva mare. El petit no feia més que cridar-la , i va ser increïble quan de darrera d’uns arbres va aparèixer per recollir-lo i emportar-se’l cap a dins del bosc. Una experiència realment inoblidable.

COMPONENTS: Salva Arbona, Nadia Sevilla, Esther Casanova, Oscar Merino, Sergi Cano, Fermí, Fran Palma i Jo.
DATA: 13-14de Juny del 2009.
HORA DE SORTIDA : 6:00 A.M. (Des de pleta de Guerosos).

HORA D'ARRIBADA: 10:30 P.M (Cim del Certascan).

METEOROLOGIA : Mixta (Amb tormenta nocturna inclòsa).

DIFICULTAT : SD

MATERIAL : Típic d'Alpinisme Hivernal.
DIES: 1era etapa : Ascensió fins a la pleta de Guerossos (Camp Base). +714m

2a etapa: Des de Pleta de Guerossos fins al cim del Certascan 2.853m. +807m -1.521m

"Climbadeta" a Subirats.

Un altre cap de setmana que la meteo feia de les seves i un cop tenim que aplaçar la travessa Nuria-Carançà que des de fa tant de temps el Sergi ha d’anar movent pels caps de setmana del calendari.

Com que no podíem estar sense fer res, calia proposar quelcom on s’hi pogués apuntar tothom i per que no, ¿¿¿ Una “climbadeta” a Subirats???

Eren les 8:30 quan havíem quedat a la UAB per tal de enfilar direcció Sant Sadurni d’Anoia on ens havíem de trobar amb Marie. Com no, i per no perdre el costum,l’Ster arriba 15 minuts tard fet que comença a esdevenir totalment habitual. Arribem a l’estació de Renfe de Sant Sadurni i rebem la trucada de Marie en la que ens comenta que arribarà 20’ tard.. visca les enganxades de llençols!! Per fi i després d’agafar la bifurcació a l’esquerra pels Casots, son les 9:45 i arribem a l’aparcament que hi ha a peu de vies. Just darrera nostre arriben 4 vehicles plens de gent que pel que sembla tenen el mateix pensament que nosaltres... així que a presa i per tal d’agafar unes bones vies começem a passar pel sender que ens portarà primer a la zona del triangle (que varem tastar la última vegada) i seguidament continuant el camí trobem l’anomenada zona Toro on a simple vista podem veure algunes vies que pel nostre nivell i tenint en compte que l’objectiu fixat era descobrir noves vies de la zona ens ve com anell al dit.

Subirats. SECTOR TORO

13 sense nom (III)
14 sense nom (III)
15 Diset puñalas (6a)
16 L'avi Miquel (6a+)
17 Que te falta (6a)
18 El canto de la chicharra (6a)
19 Pili (V)
20 Papa vull ser torero (V+)
21 Un encuentro (V)
22 Full overture (IV)
23 Com tu vulguis (V)

Així doncs ens instalem i comença la festa!!! L’Ster com de costum es presta voluntaria per encadenar la primera via. L’escollida és full oberture (IV) una via perfecte per començar a calentar.Un cop encadenada i per tal de que ningú es quedi sense pujar, comencem amb les rotacions, de manera que un darrera l’altre cap amunt!!

Mentres tant sona el Mòbil!!! És en Niinuu que tot i haver sortit per la nit s’ha caigut del llit i ens truca per intentar que nosaltres despertem a Nadia (via telefònica) ja que per ell crec que li representa una tasca força impossible. Ens comenta que potser trigaran però vindran. De conya!, hi haurà una corda més i la cosa es farà molt més àgil.

Pels voltants de les 11 arriben, i és llavors quan m’aventuro a intentar de primer Papa jo vull ser torero (V+) que en realitat és un 4+ amb un sol pas de V+ que és el que finalment em va fer desistir i rectificar la meva trajectòria per acabar encadenant Un encuentro (V) via realment fàcil amb un petit balconet panxut força entretingut però amb molta adherència.

Ja tenim dues vies encadenades i gaire bé tothom esta en actiu.
Un cop tots ja tenim un parell de pujades enretirem la corda de full Oberture (IV) oberta per l’Ster i la Espe s’aventura a obrir la seva primera via, la escollida: Com tu vulguis (V) que tot i estar catalogada de grau V te unes mans esplèndides que ofereixen pujarla a plaer.

Casualment, ens varem trobar a la zona amb en Julepe de R&P que venia amb un grup d’amics amb la mateixa intensió que nosaltres. Aprofitant que havien encadenat una via al costat dret de Com tu vulguis (V) ens van oferir la corda per tal de que la poguéssim fer, i molt gustosament gran part de nosaltres varem poder gaudir de la via que tot i no estar definida en el croquis anterior de la zona, podríem catalogar com a IV+ amb una entrada de V+.

El temps s’ens tira a sobre i s’està fent l’hora que Marie ha encarregat al restaurant de les caves Canals i Casanoves per satisfer la segona part de la convocatoria “La Costellada” .

Un dia rodó, Sol, 8 Rocs per barba, molt bona companyia i fi de festa amb Cava i Costellada.

COMPONENTS: Salva Arbona, Nadia Sevilla, Esther Casanova, Esperanza, Silvia Fuertes, Oscar Merino, Marie Breuil i Jo.
DATA: 07 de Juny del 2009.
METEOROLOGIA : Sol.

DIFICULTAT : V

MATERIAL : Arnés, 8 o rapelador, mosqueto de seguretat,Cintes, peus de gat i corda.

Pensant en repetir aviat. Proxima estació........ Certascan (2.853).

La Maladeta (3.308) pel coll de Rimaya.

Feia molt de temps que em ballava pel cap la ansiosa idea de coronar el cim que per un temps va estar considerat el cim més alt dels Pirineus, La Maladeta (La més alta) de 3.308 metres d’alçada .

Diu la llegenda que fa molt de temps quan els voltants del que ara és el cim, eren grans extensions de pastura, un passavolant errant en caure la nit i pres pel fred que abraçava la zona, va demanar aixopluc a uns pastors que romanien a les seves bordes junt amb els gossos i el bestia guarint-se del fred .Aquests s’hi van negar menys un que li oferí acolliment, i va ser aleshores quan com a càstig diví, va esdevenir del cel una forta tempesta que transformà a pastors, gossos i bestia en punxegudes muntanyes granítiques entre les que en la actualitat s’hi troba la majestuosa Maladeta. Només es salvaren el passavolant i l’hospitalari pastor.

"En la Malehida hi havia uns pastor[s] que guardàvan sos ramats. Un vespre se'ls presentà un pobre a demanar-los almoyna; un rebadà li'n féu, y·ls altren l·i negaren. Los ne tornà demanar, y res: no n'hi volgueren dar molla. L'endemà, lo pobre digué al pastor benefactor: "Anem·s-en. Crida·l remat y no·t gires fins a baix". Obehí y, al ser baix, vegé los ramats dels pastors que havían negada l'almoyna convertits en roques, cada ovella y gos tornat de pedra, y los pastors, davant, empedreïts" (Verdaguer, 1992).

Eren les dues del mig dia de dissabte que com ja de costum quedàvem amb la gent de Rocs&Pics a l’aparcament de la UAB a Cerdanyola. Empreníem doncs el camí que ens havia de portar fins la Besurta amb la incertesa de si podríem o no arribar motoritzats,ja que dies endarrere la carretera havia estat tallada per la crescuda dels Ibóns del Plan d’Están a causa del desglaç i una petita glacera que havia quedat instaurada al ben mig de la pista d’accés. Per sort, a les 18:50 arribàvem fins a la mateixa Besurta ja que la pista estava totalment transitable. Començava doncs el compte enrere ja que a les 7:30 donen el sopar al Refugi de la Renclusa i encara havíem d’enfilar 45 minuts des d’on deixàvem els cotxes. Eren les 7:45 quan entravem per la porta del refugi i després de la recepció i d’haver-nos instal·lat a les habitacions encara ens varem tenir que esperar al 2on torn de menjador ja que el refugi estava ple de gom a gom.

Un cop havent sopat encara ens va quedar un bri de temps per poder donar una petita volta i contemplar entre la inestabilitat del temps, la bonica posta de sol que es divisava des d’aquells paratges.

Tot seguit , cap a les habitacions i si en NiiNuu ens ho permet.... a dormir! O si més noo...intentar-ho, ja que entre els que roncaven i les gotes de pluja que queien damunt la llucana de l'habitació, la cosa es feia bastant difícil.
Sona el despertador . Son les 5 de la matinada i hi ha que afanyar-se per tal d’agafar la neu amb bones condicions, a més la predicció meteorològica estimava la probabilitat de turmentes localitzades per la tarda, així que no ens quedava gaire marge. Esmorzar rapit i a les 6 comencem a enfilar cap a la zona del portilló superior seguint la ruta tradicional. Durant l’ascens gaudim d’impresionants vistes de pics espectaculars com el Tuc de Paderna, la dent de la Maladeta i d’altres escultures naturals.

Encara no ha passat una hora, que ja tenim que parar i posar-nos els grampons, l’estat de la neu és immillorable i el sol encara està molt baix.

Es sota el mateix portelló que ens retrobem tot el grup i per uns moments i observant els núvols que s’aproximen per la zona de Remuñe veiem en perill l’ascensió. No obstant i per consens decidim seguir enfilant fins a la Rimaya, i quina Rimaya....

Un cop al peu del corredor decidim, envoltats per núvols juganers a banda i banda, intentar l’ascensió del corredor de Rimaya, Quina passada!!

La neu però està molt trillada i el corredor , tot i el pendent de 40% es fa molt viable de remuntar. Ja som a dalt el corredor i veiem perfectament el cim de la tant desitjada Maladeta, només ens queden uns quants metres i el cim serà nostre. Son les 10:45 i.... hem "tetxonat" la Maladeta!!! Molts ja hi heu pujat però no tinc paraules per descriure el que se sent allà a dalt.

Un mirador espectacular des d’on divisem a la perfecció pics tant espectaculars com l’Aneto, Coronas, Maldito, Ibón de Cregüeña (mig glaçat)... i demés proeses de la natura.

Arriba el moment de baixar però optem per fer-ho anant a buscar el coll d’Abadias crestejant amb passos de fins a grau II i amb uns aeris força espectaculars.

Son les 11:45 i se’ns presenta un nou dilema: estem a punt d’enfilar cap el pic d’Abadías, però les forces comencen a minvar i només en XinoXano i la Espe s’aventuren a fer un nou cim, ens dividim i nosaltres comencem el descens cap a la monstruosa glacera de l’Aneto mentres ells ho intenten. Finalment ho han aconseguit i ens retrobem de nou a la glacera per tal de dirigir-nos al pas que ens ofereix el Portelló superior i que serà la nostra via de retorn.

Des de lluny, la cosa pinta una mica negra ja que sembla que hi ha una llengua de neu prominent en el ven mig de l’escletxa del portilló però a mida que ens hi anem apropant aquesta por es va esvaint.

Son les 14:20 i ja som a dalt del Portelló ara ja, només ens queda iniciar el descens fins la Renclusa. Aparentment s’han acabat els problemes.....però no triar el camí adequat pot suposar una nova prova d’obstacles.

Finalment el camí es fa més planer i a lo lluny ja podem veure el Refugi només ens queda baixar uns quants pendents nevats i ja serem de nou a la Renclusa 16:30. Un cop a la reclusa desfilarem cap a la Besurta on ens prepararem pel retorn de la fantàstica excursió. Certament inolbidable gràcies a la gent de Rocs&Pics (http://www.rocsandpics.net/).

COMPONENTS: Salva Arbona, Nadia Sevilla, Esther Casanova, Rafael Lleida, Esperanza i Jo.

DATA: 30-31 de Maig del 2009.

HORA DE SORTIDA : 6:00 A.M.
HORA D'ARRIBADA: 16:30 P.M
METEOROLOGIA : Mixta.
DIFICULTAT : PD ( Cresta cap el coll d'Abadías amb pasos de II i corredor de Rimaya inclinació 40% aprox.)
MATERIAL : Típic d'Alpinisme Hivernal.

DIES: 1 + aproximació a la Renclusa