Una pista certament no gaire apta per vehicles standard de carretera com el d'en Richard, ja que degut al fred i les inclemències de l'hivern està bastant "trillada".
Son gairebé les 7 i arribem a l'aparcament (Pleta del Estallo) on deixarem els cotxes i prendrem les motxilles i l'equip i començarem a enfilar-nos pel sender que ens durà directes al refugi de "Forcau" o (Angel Orús). Abans però farem una petita paradeta per gaudir de la bellesa del salt d'aigua d'Espigantosa que trobem poc abans de que acabi la pista quan estem situats a una alçada de (1.450m).
Després de tirar les fotos de cortesia comencem l'ascens pel sender que vorejant el riu que s'alimenta dels diferents Salts d'aigua que hi ha al llarg de la vall de Grist, ens durà, salvant un desnivell d'aproximadament 650m fins a la pleta de Forcau on es troba ubicat el refugi on hi passarem la nit.
El camí amb boniques vistes és fa molt agradable ja que és bastant planer fins que ens anem apropant al refugi que cada cop va agafant més pen dent que anirem salvant gracies al flanqueig que ens ofereixen les marques del mateix sender.
Només arribar, entrem per la part de baix del refugi on haurem de deixar les botes i el material ja que no es permet pujar-lo a les habitacions. Tot seguit pujarem a la recepció que esta situada en el mateix menjador per tal de que ens registrin l'entrada, vés per on casualment ens ha tocat l'habitació que porta per nom Posets. La veritat és que el refugi és molt espaiós i esta força ben equipat.
Un cop ens em registrat cal aprofitar abans de que marxi el sol, per poder gaudir de les increïbles vistes que es poden divisar des de la terrassa del Refugi. Una estoneta de relax i ràpidament a sopar, ja que hi ha que anar a dormir aviat que l'endemà ens esperen 1275m de desnivell i hi ha que recuperar forces..
Son quarts de cinc de la matinada de diumenge i... quina sorpresa!!!! tinc algú a sobre... i no és en NiiNuu és la Nadia!!! per que negar-ho.. molt millor despertar del que normalment el Salva em te acostumat, je,jeUn viatge al lavabo per treure'ns les lleganyes i baixem cap a la planta baixa on tenim els equips.Comencen els preparatoris per aconseguir la nostra gesta. Un cop tots vestits pugem (amb les mega xancles) al menjador per fer un petit most calòric i en acabat ens posem en marxa. Son les 6 AM i comencem l'ascens. la veritat per que no dir-ho el primer tram... recent aixecats i amb el cos fred és fa una mica pesat, i si no pregunteu-li a l'Ster...je,je encara és mig fosc però comença a despuntar el dia fet que fa que l'espectacularitat dels voltants encara augmenti la seva magnitud. 
Ha passat poca estona que ja entrem de ple a la Vall de Llardaneta deixant a la nostre esquerra la increïble estampa de la majestuosa cresta dels Forcaus. 
Seguim pujant per la vall tot resseguint el torrent de llardaneta que ens dura als peus de la imponent canal fonda. Serà en aquest punt que per qüestions de seguretat, farem una parada tècnica per tal de calçar-nos els grampons ja que la forta pendent de la imponent canal glaçada si no, es faria quelcom realment perillós...
El sol ja comença a picar amb força i passet darrera passet anem guanyant alçada a través de la canal. Per fi !!! ja som a dalt de la Canal i a l'esquerra ens observa des de l'alçada la preciosa dent de Llardana. Quina passada el que és capaç d'esculpir la natura....
Una paradeta tècnica al coll de la dent des d'on ja podem veure el nostra objectiu "El Posets" de 3.375m des del coll també podem veure perfectament el cim del pic de las Espadas amb la seva preuada cresta.
Unes gelatines i comencem l'ascensió al cim. Cau el sol sense pietat, però l'aire gèlid que es respira ens fa una mica més amè l'ascens amb aproximadament tres quarts d'hora ens situem a l'inici de la cresta del Tuc a través de la qual arribarem de dret al cim. Es des d'aquí que les vistes parlen per si soles, tan se val si cap al sud o cap al nord però per tot on mires penses: quina sort la de poder veure des d'aquesta alçada unes vistes tant al.lucinants. Maladetes, aneto,espadas,buff.....
Son pels voltants de les 11AM i.... em "tetxonat" el cim del Posets.
L'aire per aquelles alçades és glaçat i el grup s'aixopluga en una mena de tancat que algú havia construït al cim, per posar-hi la tenda. Fem les fotos de rigor, i contemplem la increïble vista a 380º que ens ofereix el paisatge.... El vent és gèlid i tenint en compte que encara hem de baixar fins l'aparcament i baixar un desnivell de a prop de -1900m, comencem a passar.
És de baixada quan el Sr. Sargantana (NiiNuu) com que encara no en tenia prou decideix junt amb l'Eduard grimpar fins al cim de la dent de Llardana, quina sana enveja! però les forces ja no acompanyaven gaire....
Mentre ells fan el cim, nosaltres comencem la baixada per la ja malmesa neu fosa pel sol de la Canal fonda per esperar-los just al seu pricípi on aprofitarem per descalçar-nos els grampons. 
Fem una breu paradeta i ja tots junts comencem el descens per la vall de Llardaneta que ens portará de nou fins al refugi.
Els genolls comencen a patir però arribem tots sans i estalvis al nostre objectiu.. El refugi de Forcau (Angel Orus). Un cop allà carreguem tot el material que havíem deixat a les guixetes i un cop tenim les motxilles empaquetades pugem a fer un most , més que ben merescut. Els de "Tarraco" però amb la seva pressa característica, ens abandonen. 
Objectiu complert, son les 16:30 i ja som a l'aparcament. Ja tenim al sac 9 rocs més i el segón cim més alt del Pirineu!
Pròxima estació..... Tuc de Mulleres (3.010m)
DATA: 20-21de Juny del 2009.
HORA DE SORTIDA : 6:00 A.M. (Des del Refugi Angel Orús).
HORA D'ARRIBADA: 10:45 A.M (Cim del Posets).
METEOROLOGIA : Sol.
DIFICULTAT : SD però amb força desnivell acomulat.
MATERIAL : Típic d'Alpinisme Hivernal. (degut a la neu glaçada de la Canal Fonda)
DIES: 1era etapa : Ascensió des de la Pleta del Estallo (1.450m) fins a la Pleta de Forcau (2.100m) + 650m
2a etapa: Des de Pleta de Forcau fins al cim del Posets (3.375m) + 1.275m
No hay comentarios:
Publicar un comentario