Tuc de Llardana "Posets" (3.375m).

Son quarts de set de la tarda quan arribem a Eriste, preciós poblet on prendrem el desviament a l'esquerra que ens permetrà agafar la pista que ens durà fins l'inici de la nostre nova gesta.
Una pista certament no gaire apta per vehicles standard de carretera com el d'en Richard, ja que degut al fred i les inclemències de l'hivern està bastant "trillada".
Son gairebé les 7 i arribem a l'aparcament (Pleta del Estallo) on deixarem els cotxes i prendrem les motxilles i l'equip i començarem a enfilar-nos pel sender que ens durà directes al refugi de "Forcau" o (Angel Orús). Abans però farem una petita paradeta per gaudir de la bellesa del salt d'aigua d'Espigantosa que trobem poc abans de que acabi la pista quan estem situats a una alçada de (1.450m).

Després de tirar les fotos de cortesia comencem l'ascens pel sender que vorejant el riu que s'alimenta dels diferents Salts d'aigua que hi ha al llarg de la vall de Grist, ens durà, salvant un desnivell d'aproximadament 650m fins a la pleta de Forcau on es troba ubicat el refugi on hi passarem la nit.

El camí amb boniques vistes és fa molt agradable ja que és bastant planer fins que ens anem apropant al refugi que cada cop va agafant més pen dent que anirem salvant gracies al flanqueig que ens ofereixen les marques del mateix sender.

Només arribar, entrem per la part de baix del refugi on haurem de deixar les botes i el material ja que no es permet pujar-lo a les habitacions. Tot seguit pujarem a la recepció que esta situada en el mateix menjador per tal de que ens registrin l'entrada, vés per on casualment ens ha tocat l'habitació que porta per nom Posets. La veritat és que el refugi és molt espaiós i esta força ben equipat.

Un cop ens em registrat cal aprofitar abans de que marxi el sol, per poder gaudir de les increïbles vistes que es poden divisar des de la terrassa del Refugi. Una estoneta de relax i ràpidament a sopar, ja que hi ha que anar a dormir aviat que l'endemà ens esperen 1275m de desnivell i hi ha que recuperar forces..

Son quarts de cinc de la matinada de diumenge i... quina sorpresa!!!! tinc algú a sobre... i no és en NiiNuu és la Nadia!!! per que negar-ho.. molt millor despertar del que normalment el Salva em te acostumat, je,je

Un viatge al lavabo per treure'ns les lleganyes i baixem cap a la planta baixa on tenim els equips.Comencen els preparatoris per aconseguir la nostra gesta. Un cop tots vestits pugem (amb les mega xancles) al menjador per fer un petit most calòric i en acabat ens posem en marxa. Son les 6 AM i comencem l'ascens. la veritat per que no dir-ho el primer tram... recent aixecats i amb el cos fred és fa una mica pesat, i si no pregunteu-li a l'Ster...je,je encara és mig fosc però comença a despuntar el dia fet que fa que l'espectacularitat dels voltants encara augmenti la seva magnitud.

Ha passat poca estona que ja entrem de ple a la Vall de Llardaneta deixant a la nostre esquerra la increïble estampa de la majestuosa cresta dels Forcaus. Seguim pujant per la vall tot resseguint el torrent de llardaneta que ens dura als peus de la imponent canal fonda. Serà en aquest punt que per qüestions de seguretat, farem una parada tècnica per tal de calçar-nos els grampons ja que la forta pendent de la imponent canal glaçada si no, es faria quelcom realment perillós...

El sol ja comença a picar amb força i passet darrera passet anem guanyant alçada a través de la canal. Per fi !!! ja som a dalt de la Canal i a l'esquerra ens observa des de l'alçada la preciosa dent de Llardana. Quina passada el que és capaç d'esculpir la natura....

Una paradeta tècnica al coll de la dent des d'on ja podem veure el nostra objectiu "El Posets" de 3.375m des del coll també podem veure perfectament el cim del pic de las Espadas amb la seva preuada cresta.

Unes gelatines i comencem l'ascensió al cim. Cau el sol sense pietat, però l'aire gèlid que es respira ens fa una mica més amè l'ascens amb aproximadament tres quarts d'hora ens situem a l'inici de la cresta del Tuc a través de la qual arribarem de dret al cim. Es des d'aquí que les vistes parlen per si soles, tan se val si cap al sud o cap al nord però per tot on mires penses: quina sort la de poder veure des d'aquesta alçada unes vistes tant al.lucinants. Maladetes, aneto,espadas,buff.....

Son pels voltants de les 11AM i.... em "tetxonat" el cim del Posets.

L'aire per aquelles alçades és glaçat i el grup s'aixopluga en una mena de tancat que algú havia construït al cim, per posar-hi la tenda. Fem les fotos de rigor, i contemplem la increïble vista a 380º que ens ofereix el paisatge.... El vent és gèlid i tenint en compte que encara hem de baixar fins l'aparcament i baixar un desnivell de a prop de -1900m, comencem a passar.

És de baixada quan el Sr. Sargantana (NiiNuu) com que encara no en tenia prou decideix junt amb l'Eduard grimpar fins al cim de la dent de Llardana, quina sana enveja! però les forces ja no acompanyaven gaire....

Mentre ells fan el cim, nosaltres comencem la baixada per la ja malmesa neu fosa pel sol de la Canal fonda per esperar-los just al seu pricípi on aprofitarem per descalçar-nos els grampons.

Fem una breu paradeta i ja tots junts comencem el descens per la vall de Llardaneta que ens portará de nou fins al refugi.

Els genolls comencen a patir però arribem tots sans i estalvis al nostre objectiu.. El refugi de Forcau (Angel Orus). Un cop allà carreguem tot el material que havíem deixat a les guixetes i un cop tenim les motxilles empaquetades pugem a fer un most , més que ben merescut. Els de "Tarraco" però amb la seva pressa característica, ens abandonen.

Ja havent recobrat una mica de força arrepleguem les carregades motxilles i comencem a baixar pel sender que ens durà fins a l'aparcament, que per sort majoritàriament està cobert de vegetació que ens proporciona un bon refugi pel sol ja que a aquestes hores pica amb ganes.

Objectiu complert, son les 16:30 i ja som a l'aparcament. Ja tenim al sac 9 rocs més i el segón cim més alt del Pirineu!

Pròxima estació..... Tuc de Mulleres (3.010m)

COMPONENTS: Cristina Torres, Esther casanova,Jaime,Jabalideltros,Nadia Sevilla, Oscar Merino,Richard, Salva Arbona i Jo.
DATA: 20-21de Juny del 2009.
HORA DE SORTIDA : 6:00 A.M. (Des del Refugi Angel Orús).
HORA D'ARRIBADA: 10:45 A.M (Cim del Posets).
METEOROLOGIA : Sol.
DIFICULTAT : SD però amb força desnivell acomulat.
MATERIAL : Típic d'Alpinisme Hivernal. (degut a la neu glaçada de la Canal Fonda)
DIES: 1era etapa : Ascensió des de la Pleta del Estallo (1.450m) fins a la Pleta de Forcau (2.100m) + 650m
2a etapa: Des de Pleta de Forcau fins al cim del Posets (3.375m) + 1.275m

Certascan (2.853) per la vall de Noarre.

Altre volta, de nou a la UAB. Son les 14:00 i els de BCN ja hi som tots, així que no perdem gaire temps i en 10 minuts i després de carregar el cotxe de l’Oscar partim camí a Calaf (o per lo menys aquesta era la idea) per trobar-nos amb el Sergi, entabanats per la conversa ens passem la sortida i per tal de no tornar en darrera quedem amb el Sergi a l’Autogrill que hi ha abans d’arribar a Tàrrega. Per cert…. Uns entrepans esquifits, “polietilitzats”, i extremadament caríssims.

A la mitja hora de ser allà, veiem aparèixer en Sergi. Ja hi som tots i ara l’objectiu és Llavorsí on em quedat amb la resta de la expedició: La Nadia, en Fran i en NiiNuu.
A Llavorsí hi arribem una mica tard, tenint en compte l’hora prevista, però fins i tot encara hem de fer temps en un bar, esperant que arribin els de Tarraco.
Ja hi som tots i emprenem l’últim tram que a través de la Vall de Cardós, ens durà a l’iníci de la nostre travessia, el Càmping Bordes de Graus. Com que no hi ha gaire lloc, i "d’estrankis" deixarem els cotxes en el pàrking que pel que sembla és propietat del restaurant.
Ultimem els preparatius i... comença la travessa.

Son pels voltants de les 6:30 quan creuem pel mig del càmping per tal de travessar el rierol d’aigua que mana de la Presa de Graus per poder passar a l’extrem dret de la mateixa i agafar el sender que ens durà per la selva de Noarre fins les bordes .

Tot i que l’itinerari esta marcat en una hora i vint minuts, i la forta calor que per l’hora encara es respira a la zona, el grup en la seva totalitat la varem completar en 1h aproximadament.
Cansats de la pujada inicial i suats com a mules pel pes de les motxilles decidim que aquest és un lloc perfecte per fer una paradeta i refer les forces aprofitant per veure aigua del riu que haurem de creuar .

Un quart d’hora de paradeta i de nou comencem a caminar, deixant endarrere les Bordes de Noarre per enfilar-nos pel sender que va paral·lel al riu amb el mateix nom que ens portarà fins a la Pleta o Pla de Guerossos on instal·larem el “camp Base”.

Pel camí i com no podia ser d’una altre manera, fem una parada obligada en el punt que el camí més s’aproxima al riu, just on conflueixen el Riu que baixa del pla alimentat pels estanys de Flamicella i Blau i l’espectacular salt d’aigua que baixa directament del desglaç de la serra de les Canals. Un paratge realment Bucòlic, i que ens permetrà aprovisionar-nos d'aigua.

Ara va de bo, ens queda l’últim tram que és el que més pendent te i que per sort està marcat en “Ziga Zagues”.

Son les 9:20 aproximadament quan arribem al nostre objectiu, Benvinguts a la pleta de Guerossos . Ja comença a caure la nit i ens haurem d’espavilar a muntar les tendes si no ens tocarà fer-ho tirant de frontals.

Tot a punt i tothom instal·lat arriba l’hora del sopar...

Sembla que es veuen llamps per la zona del MontRoig i la intranquil·litat comença a fer estralls entre nosaltres. No allarguem gaire la vetllada i ens arrepleguem a les tendes per “lo que pugui passar”.

Cada vegada els llamps es veuen més a prop i tot i que de lluny, es comencen a sentir trons... A les 12:30 en punt un terrabastall ens fa posar els pels de punta, tenim la turmenta completament al damunt... Llamps, trons i una bona gotellada i per si era poc, comença a bufar el vent... ¿Aguantaran les tendes? Sembla que si, i tot i que poca estona, menys en Fermí i en Sergi que tenen goteres, els demes em pogut dormir un xic.

Com no! son pels voltants de les 6 i quin millor despertar que el d’en NiiNuu cridant i donant cops a la tenda... En lloc de NiiNuu li podríem dir despertador... Quina sorpresa !! al sortir de la tenda tot i que el cel no està gaire catòlic veiem l’Arc de St. Martí a l’alçada del forcat de Guerosso...

bon presagi si fem cas a la dita. Fem un breu most per esmorzar, treiem tot allò que deixarem al camp base de les motxilles i un cop tots preparats comencem l’ascensió. Son les 7:00. El camí no esta gaire ben marcat però fent us de la intuïció comencem a enfilar-nos fent flanqueig direcció a l’estany Blau. Mentres tant comença a caure un plugim que tot i suau ens fa pensar en el pitjor. Som davant de l’estany Blau, una postal impressionant, amb la torre de Guerosso e fons.

Es en aquest punt, que se’ns presenta el primer obstacle: el riu que baixa de l’estany, ve ple degut al desglaç i la pluja de la nit anterior i no tenim més opció que creuar-lo.

Prova superada i ara seguim el sender que ens ha de portar al llac de Guerosso amb l’imponent pic de Flamicella de fons. La glacera s’està desfent però una part queda dins l’aigua donant-li una màgia especial difícil d’ometre en cap foto.

Just davant del llac trobem una fita on hi ha pintades les marques de GR-11 amb un espectacular Pic de Certascan de fons,

ja només ens queda enfilar la canal, plena de neu que ens durà fins el coll de Certascan. Durant l’ascens per la canal, passem pel costat del Piquet de Guerosso que per la seva soledat i com a prolongació de la cresta del pic de Guerosso, no deixa de ser un pic dotat de la seva pròpia bellesa.

Ja som al coll de Certascan i bufa un vent descomunal, aguantant-nos els barrets, per fi podem veure el profund llac de Certascan encara força glaçat, Una autèntica Meravella.

Al fons podem veure també una gran Serralada on hi localitzem pics com la Pica, el Monteixo... que no fan més que realçar la grandesa d’aquests paratges.

Des de el coll tombem a l’esquerra per enfilar l’últim tram que ens durà de cap al nostre objectiu : son les 10:30 i em “tetxonat” el cim del Certascan de 2.853m d’alçada.

Un cop al cim fem una bona paradeta per gaudir de les increïbles vistes que ens deleiten els ulls i l’ànima. Sense paraules... ¿Per que dir res?

Amb l’objectiu assolit comencem el descens que ens portarà de nou al pla de Guerossos, aquest cop però la baixada la farem en paral·lel a la serra de les Canals. Baixem de nou cap al coll de Certascan intentant no perdre alçada per creuar a la vall pel pas que queda entre el pic i el piquet de Guerossos. La cresta del Pic de Guerosso ens ofereix una magnifica instantània.

A la vall encara hi queda neu però la glacera de Gerosso esta esbocinada formant increïbles blocs com si ven bé la natura hagués volgut esculpir escultures.

A mida que anem perdent alçada la vegetació cada cop es fa més abundant i tot seguint un bossí del riu de les canals, arribem al punt per on trencarem i iniciarem el descens que ens durà de nou camp base.

Son pels voltants de les 15:00 i cau un sol aterrador, res a veure amb el temps de matinada, mengem alguna cosa....

i ens afanyem a recollir les tendes enmig d’un fort vent que ens va complicar molt aquesta tasca fins i tot l’Oscar haurà de reparar un dels travessers de la tenda que la força del vent va esguitzar. Ja amb tot dins les motxilles comencem el camí de retorn que ens portarà de nou a les Bordes de Graus, passant per les Bordes de Noarre. Pels voltants de les 17:00 arribem a l’aparcament.

Objectiu assolit i 8 rocs per barba!!!!! No esta gens malament...

Una petita anècdota ens deixa corpresos : durant la baixada per la pista de Graus a Tavascan, varem haver de parar ja que una Mare cabirol i el seu petit de poques hores varen creuar la pista, i al veure els vehicles la mare va marxar, deixant al petit sol i espantat. Va ser aleshores quan el vaig agafar i el vaig pujar un tros de muntanya amunt per on havíem vist fugir a la seva mare. El petit no feia més que cridar-la , i va ser increïble quan de darrera d’uns arbres va aparèixer per recollir-lo i emportar-se’l cap a dins del bosc. Una experiència realment inoblidable.

COMPONENTS: Salva Arbona, Nadia Sevilla, Esther Casanova, Oscar Merino, Sergi Cano, Fermí, Fran Palma i Jo.
DATA: 13-14de Juny del 2009.
HORA DE SORTIDA : 6:00 A.M. (Des de pleta de Guerosos).

HORA D'ARRIBADA: 10:30 P.M (Cim del Certascan).

METEOROLOGIA : Mixta (Amb tormenta nocturna inclòsa).

DIFICULTAT : SD

MATERIAL : Típic d'Alpinisme Hivernal.
DIES: 1era etapa : Ascensió fins a la pleta de Guerossos (Camp Base). +714m

2a etapa: Des de Pleta de Guerossos fins al cim del Certascan 2.853m. +807m -1.521m